Corrosió de les canonades de coure i aigua blava: diagnòstic de la corrosió per picades, les taques blavoses-verdosos i la fallada prematura de les canonades

Per què l’«aigua blava» és un símptoma, no un diagnòstic

Quan un grif corre aigua blava, el coure us està dient alguna cosa. L’aigua que arriba clara i surt del grif d’un client amb una tinta blanca o blavosa-verdosa gairebé sempre vol dir que el coure s’està dissolent a l’aigua en algun punt aguas amunt — prou ràpidament per tacar la porcellana, les rajoles i la roba, i sovint prou ràpidament perquè la paret de la instal·lació s’hi vagi fent més prima per l’interior.

Dos mecanismes són responsables de la majoria de les queixes relacionades amb l’aigua blava. El primer és la corrosió uniforme, en què una fina i uniforme capa d’òxid de coure es dissol gradualment sota aigües lleugerament agressives; és un fenomen estètic i lent. El segon, i el més perjudicial des del punt de vista comercial, és la corrosió per picades: localitzada, profunda i la causa habitual de fugues prematures en tubs de coure que encara són legalment «joves». Distingir-ne els dos tipus és la primera tasca de qualsevol investigació, ja que els remeis són molt diferents.

Els factors químics de l’aigua

El coure es protegeix amb una fina pel·lícula d’òxid autorregenerativa. Qualsevol cosa que impedeixi la formació d’aquesta pel·lícula —o que la desfaci repetidament— obre la porta a la corrosió per picades.

L’aigua agressiva normalment presenta una combinació de pH baix (per sota d’aproximadament 7,0), oxigen dissolt elevat, residu lliure de clor elevat, diòxid de carboni elevat i alcalinitat baixa o sòlids totals dissolts baixos. Les aigües toues i lleugerament àcides procedents de determinats sondeigs i conques de recollida superficial són els casos clàssics. També importa l’equilibri entre clorurs i sulfats: els sulfats són notablement agressius cap al coure, i la química del clor, la temperatura i l’estancament provoquen els casos més greus.

L’estancament és el factor multiplicador. Les derivacions obertes, els circuits finals rarament utilitzats i els llargs períodes sense ús en hotels, residències per a persones grans i habitatges per a estudiants deixen l’aigua en contacte amb el coure durant dies seguits. Si hi afegim temperatures compreses entre 25 i 45 °C, la reacció química es produeix encara més ràpidament.

Quan entren en joc les fixacions i les pastes de soldadura

La picadura rarament comença al mig d’una instal·lació neta i ben feta. Comença on alguna cosa pertorba la pel·lícula superficial o concentra una espècie agressiva —i això sol ser a la unió o a prop d’ella.

Els residus de flux són el causant més habitual a les unions. Els fluxos per soldar són corrosius per disseny; si no es neutralitzen completament ni es renten després de soldar, una gota de residu que quedi a l’interior del conducte es converteix en una cel·la local de corrosió. La solució és poc espectacular però efectiva: fer servir el flux adequat per a l’aliatge, aplicar-lo amb moderació i rentar segons els requisits de la norma BS EN 806-4 abans de posar en servei el sistema.

Les pel·lícules de carboni provocades per escalfament excessiu durant la soldadura constitueixen un segon factor desatenès que pot desencadenar la picadura. El flux i l’oli cremats a l’interior del tub deixen un sediments de carboni que poden afavorir la picadura, especialment en aigua calenta de recirculació. Escalfar de forma controlada i uniforme, i rentar immediatament després de soldar, elimina gran part d’aquest risc.

Els accessoris en si mateixos introdueixen materials no homogenis. Les vàlvules, els colzes i els acobladors de llautó coexisteixen amb tubs de coure, de manera que l’aliatge ha de resistir la seva pròpia corrosió. Quan es fa servir llautó, la propietat crítica és la resistència a la deszincificació: la pèrdua selectiva de zinc que deixa un esponja de coure porosa i feble. La norma ISO 6509 defineix el mètode d’assaig de resistència a la deszincificació, i els requisits de l’aliatge especificats a l’anexe B de la norma EN 1057 descriuen la classe de llautó que funciona de forma fiable en aigua potable. Un accésori barat perquè el seu aliatge no és resistent a la deszincificació representa una falsa economia: es corroeix, allibera zinc a l’aigua i pot fallar al filetat o a través de la paret.

L’aigua calenta en recirculació canvia el perfil de risc

Els sistemes de recirculació d’aigua calenta mereixen una atenció especial. La recirculació manté l’aigua en moviment, cosa que és beneficiosa per a evitar l’estancament, però també manté l’aigua càlida i oxigenada en contacte constant amb el coure i el llautó, i difon qualsevol producte de corrosió per tot l’anell. Per tant, les vàlvules d’equilibratge, les vàlvules d’aïllament i les connexions de la bomba en un anell de recirculació són, entre tots els components d’un edifici, els més exposats a la corrosió, i cal fer servir aliatges resistents a la deszincificació i diàmetres interns generosos. Una reducció moderada de la temperatura de l’anell, combinada amb un equilibratge correcte, també frena la reacció química que provoca la picadura.

Comprovacions in situ que identifiquen ràpidament les causes

Abans de substituir res, reculliu proves en l’ordre adequat:

• **Mostregeu l’aigua** en diversos punts i analitzeu-ne el pH, l’alcalinitat, l’Índex de Saturació de Langelier, els clorurs, els sulfats i el clor lliure. Els índexs agressius indiquen problemes en el tractament de l’aigua, no tubs defectuosos.
• **Aixequi la unió més afectada i inspeccioneu el forat.** Les depressions profundes, en forma de cràter, amb bases brillants o fosques indiquen picadura; una pel·lícula uniforme de color marró rovellós suggereix corrosió generalitzada.
• **Talliu una secció defectuosa i observeu sota la connexió.** Els residus en una unió, o una zona carbonitzada per soldadura, apunten a pràctiques d’instal·lació, no a l’abastament.
• **Interroguin el llautó.** Talliu una connexió transversalment a la seva paret: un nucli enrogit, fràgil i esponjós és la descripció típica de la deszincafició.
• **Reviseu els registres de posada en servei.** El rentat, la cloració i els períodes d’inactivitat són la història que explica les avaries d’avui.

Especificació per evitar el problema

La solució duradora normalment és una combinació, no una única solució màgica. Dimensioni el sistema per mantenir les velocitats moderades: una velocitat excessiva elimina les pel·lícules protectores, i això és un tema en si mateix. Esculli llautó resistent a la deszincificació per a les connexions i les vàlvules, i comprovi l’aliatge en lloc de suposar-lo. Exigeixi una soldadura controlada i una neteja documentada. Elimini les branques mortes i les zones estancades durant la fase de disseny, no després de la recepció. Quan l’aigua d’alimentació sigui realment agressiva, tracti-la — correcció del pH, desalcalinització o dosificació proporcional — abans d’acusar el tub.

Per als importadors i els especialistes en instal·lacions mecàniques, elèctriques i de font (MEP), la lliçó més profunda és tractar les connexions i les vàlvules com a part del sistema de corrosió, i no com a components neutres. Una canonada de coure és tan bona com l’aliatge més feble que hi ha inclosa, i el punt on una connexió entra en contacte amb una aigua agressiva és exactament on l’aigua trobarà una via d’entrada.

Sobre l’autor

Zhejiang Xindong Sanitary Ware Co., Ltd. dissenya i fabrica grifos, vàlvules i accessoris de llautó i d'acer inoxidable des de la seva seu a Yuhuan, Zhejiang, Xina. L'empresa té més de 65 patents que cobreixen el disseny i l'estructura de grifos i vàlvules, opera laboratoris interns de disseny i proves, i subministra importadors, especificadors MEP i socis OEM a Europa, al Pròxim Orient i a Àsia. Per obtenir suport en la selecció de vàlvules i accessoris o per consultes OEM, poseu-vos en contacte amb [email protected] o visiteu https://www.cn-xindong.com.