L'aire no és un contaminant que ocasionalment penetri en un sistema d'aigua. Es genera contínuament a l'interior. Cada litre d'aigua de xarxa que entra en un circuit hidrònic arriba saturat de gasos dissolts —normalment entre 8 i 10 mg/L d'oxigen dissolt a 10 °C— i, a mesura que aquesta aigua es escalfa, disminueix la seva capacitat per retenir gas. El gas ha d'anar a parar a algun lloc, i si ningú no ha dissenyat un camí perquè ho faci, acaba exactament on causa més danys: a la bomba, a l'intercanviador de calor i al capdamunt de les columnes ascendents, on la circulació simplement s'atura.
Hi ha tres mecanismes rellevants. Primer, el calfredament allibera gas, perquè la solubilitat disminueix amb la temperatura: un sistema tancat allibera aire encara que no hi entri aigua nova. Segon, la caiguda de pressió allibera gas: l’aire surt de solució allà on la pressió és més baixa. Tercer, cada càrrega nova i cada recàrrega automàtica afegeix aigua recentment oxigenada, fet pel qual deixar oberta permanentment una vàlvula de recàrrega automàtica és un dels errors més costosos en una sala d’instal·lacions.
La conseqüència d’aquest subministrament continu d’oxigen és la corrosió. A l’acer dels radiadors i dels circuits d’aigua de les calderes, l’oxigen dissolt provoca una corrosió per picades, que produeix òxid fèrric negre — magnetita — que es sedimenta com a fang. Aquest fang bloqueja els passos estrets, aïlla les superfícies de transferència de calor i obstrueix precisament les vàlvules d’aire dissenyades per resoldre el problema, fet pel qual un sistema desenvolupa una fallada auto-perpetuada.
Els efectes són fàcils de reconèixer un cop se’n coneix el patró. Les bosses d’aire als punts més alts creen blocatges d’aire, i la circulació en aquella branca simplement cessa: els radiadors freds a la part superior i calents a la inferior n’és la signatura clàssica. Quan l’aire arriba a una bomba provoca cavitació, erosionant les rodes i generant un soroll semblant al de grava, sovint mal diagnosticat com a fallada dels coixinets. Les microbombolles adherides a les superfícies dels intercanviadors de calor redueixen la transferència de calor i obliguen la caldera a treballar a una temperatura més elevada per obtenir la mateixa potència. L’aire també altera les condicions de flux de les quals depenen les vàlvules d’equilibratge i els controls termostàtics, de manera que el sistema perd tant precisió com capacitat.
En les instal·lacions d’aigua calenta sanitària, els blocatges d’aire causen les mateixes queixes: una dutxa bombada que funciona, fa pulsacions i després es queda seca; un retorn secundari que mai arriba a la temperatura desitjada; un grif que escup. El mecanisme sol ser un punt alt sense ventilació que atrapa l’aire introduït per la bomba o per una recàrrega.
La gestió de l’aire no consisteix a instal·lar més ventilacions automàtiques; consisteix a adaptar el dispositiu a l’aire.
Les ventilacions manuals han d’estar situades en tots els punts alts autèntics i a la part superior dels tubs verticals; són econòmiques, fiables i impossibles de llegir equivocadament. Les vàlvules automàtiques d’extracció d’aire — les ventilacions de llautó accionades per flotador — funcionen bé en els punts alts locals i en les unitats terminals, però són sensibles a la fangositat: un flotador obstruït o bé goteja contínuament o bé es tanca totalment, i una ventilació automàtica que perdi en un sistema tancat representa un reompliment lent i invisible que afegeix oxigen contínuament. Quan la qualitat de l’aigua és deficient, protegiu-les amb un filtre aigües amunt, o bé accepteu la ventilació manual com a alternativa.
Els separadors d'aire i els coalescedors de microbombolles són components d'alt valor en un sistema hidrònic, i la regla de disseny és específica: cal instal·lar-los on l'aigua és més calenta i la pressió més baixa, perquè és allà on el gas dissolt surt més fàcilment de solució. En la majoria de sistemes, això és a la connexió de flux de la caldera o de la bomba de calor, abans de la bomba. El vas d'expansió s'ha de connectar al mateix punt, mitjançant una racció dissenyada per evitar que el vas es converteixi en una trampa d'aire.
Al costat de distribució, els dispositius anàlegs estan especificats segons les seves pròpies normes: vàlvules d'aire per a l'abastament d'aigua segons les normes EN 1074-4 i AWWA C512, mentre que les vàlvules d'admissió d'aire per a canonades de desguàs són un producte diferent (EN 12380) i mai no s'han d'emprar com a substitut d'una vàlvula de purga d'aire per pressió.
Les normes de posada en servei existeixen precisament perquè l’extracció d’aire és un procés, no una acció única: la norma BS EN 12828 per al disseny de sistemes de calefacció amb aigua, l’EN 14336 per a la instal·lació i posada en servei, la BS 7593 per a la neteja, el rentat i el tractament de l’aigua, i la Guia B i el Codi de Posada en Servei W de la CIBSE per a la pràctica al Regne Unit, mentre que el Manual ASHRAE cobreix la gestió de l’aire en circuits hidràulics a nivell internacional.
Ompliu el sistema lentament des del punt més baix, desairejant a cada punt elevat a mesura que puja l’aigua. Posau en marxa la bomba i desairejeu de nou: l’aire adherit a les superfícies s’haurà mogut. Repetiu el procés fins que les vàlvules de desairejació quedin seques. Registreu la pressió del sistema en fred i a temperatura de funcionament; l’augment hauria de coincidir amb el volum i la precàrrega de l’escorça d’expansió, i si no és així, sospiteu una escorça defectuosa o aire atrapat, i no un manòmetre defectuós.
Utilitzeu un termòmetre diferencial a través de la bomba: una diferència de temperatura creixent, amb tota la resta inalterada, indica una caiguda del cabal, i l’aire és una causa habitual. Comproveu les temperatures d’entrada i sortida de cada emissor per identificar les branques que no circulen, i escolteu als punts més alts i a la bomba si hi ha sorolls de borbotgeig o de grava. Finalment, inspeccioneu tots els purgadors automàtics per detectar filtracions, assegureu-vos que el circuit de reposició d’aigua està aïllat i registreu l’estat del filtre de fangs com a referència inicial.
L’aire és una condició de disseny, no un accident. Separeu-lo al punt més calent i de menor pressió del circuit, purgueu tots els punts més alts, mantingueu el sistema estanc després del buidatge, protegiu les vàlvules de flotador de la presència de fangs i elimineu els productes de corrosió que alimenten el problema. Si l’ignoreu, tots els fallits de l’edifici es remuntaran als mateixos pocs centímetres cúbics de gas.
---
**Sobre l’autor**
*Zhejiang Xindong Sanitary Ware Co., Ltd. — Equip Tècnic i d’Exportació*
Xindong fabrica vàlvules i accessoris de llautó, vàlvules termostàtiques per a dutxes i grifos mescladors a Yuhuan (Zhejiang) des de fa més de 25 anys, des d’una planta de 30.000 m² amb més de 380 empleats, laboratoris interns de disseny i proves, i més de 65 patents de disseny i estructura. Productes es desenvolupen i es proven segons els règims d'aprovació dels mercats d'exportació de l'empresa, incloent-hi els requisits WRAS, TMV2/TMV3, cUPC i NSF/ANSI, i es subministren a importadors, contractistes MEP i integradors de tractament d'aigua a Europa, el Pròxim Orient i Nord-amèrica.
Contacte: núm. 242, carrer Jinhai, zona industrial de Xuanmen, Yuhuan, Zhejiang, Xina · +86-0576-87499008 · [email protected] · https://www.cn-xindong.com
Notícies destacades2026-10-01
2026-09-30
2026-09-29
2026-09-28
2026-09-24
2026-09-23
L'empresa, fundada el 1999 i situada a Yuhuan, s'especialitza en aixetes, vàlvules termostàtiques per a dutxes i kits de dutxa. Amb més de 30.000 m² d'espai i 380+ empleats, disposem de nombroses certificacions i 65+ patents.
EN
